Sobre Kamilosetas Muskaria
Qui som?
Som una distribuïdora de material alternatiu que des de les terres de Lleida intenta combatre el feixisme i l'autoritat. El que va començar sent un joc, un hobby o una diversió va canviar la nostra manera de veure la vida i va passar a ser el nostre 'life motive'.
Entrevistes
En els enllaços següents podreu trobar 2 entrevistes que ens van fer i en què us podreu fer més a la idea de qui som i per què ens dediquem a això.
Entrevista 1
1.- Explica'ns una mica amb quina idea vas començar amb la distri i en què s'ha convertit per a tu amb el pas del temps…
Els primers passos... uf. Gairebé ni me'n recordo. Doncs vaig començar el 1993, gairebé sense voler i sense tenir gens clar què era la distribució alternativa, no comercial i llibertària. Amb el temps es fa camí i decideixes donar un sentit a la feina i a l'esforç. No es tracta de vendre coses... sinó de donar un sentit al per què ho fas, en quines condicions, a qui ajudes, quines causes dones suport, com fer les coses... I amb el temps s'ha convertit en molta, molta feinada,... però la il·lusió continua sent-hi!
2.- Veient que actualment moltes de les distris «alternatives» han passat a vendre en botigues comercials com TIPO,… Què en penses, d'aquest fet? Aquesta pregunta està desfasada en el temps. La situació de fa 4 o 5 anys, quan va sorgir això de TIPO SÍ/TIPO NO, ha canviat moltíssim i no vull entrar-hi. Mai no he estat partidari de considerar que una referència que edito és un simple producte. Un producte que no deixa de ser una referència més per a Tipo o qualsevol botiga/parada que no sàpiga què hi ha al darrere.
Darrere de qualsevol edició hi ha l'esforç desinteressat de molta gent... del grup, el tècnic que va gravar el cd, el col·lega que es va currar el llibret, la penya que et fa un cop de mà amb la distribució, que ven el cd al seu garito... mil coses i mil anècdotes. Tot això té un «valor» incalculable,.. que una gran marca multinacional (Tipo, Eroski, Fnac o qui sigui) ni sap apreciar i que realment se'n fot. L'esforç que fem entre tots, moltes vegades desinteressadament, no el fem de cap manera perquè una empresa tingui un producte més del qual pugui treure profit. (...)
3.- Sabent que els marges sempre són mínims i com està de malament la cosa actualment, quan es decideix donar suport a un grup?
Com el vostre cas, per exemple? Per pesats! La família d'edicions del segell, la kamilosekta, ho són tot. Molts dels grups que hem editat/coeditat, en alguns casos, a nivell personal, no m'han motivat, però els hem donat suport. El criteri és fer un cop de mà a la gent que s'ho curra, que s'ho creu, que continua aquí dia a dia, que quan els truques per a una moguda... s'apunten a un bombardeig.. o com va passar recentment,.... a una inundació!
4.- Des de la teva perspectiva i veient la moda en què s'ha convertit el PUNK per a molts, com veus la moguda actualment? Creus que ha canviat molt des que vas començar per allà el 1993?
No crec que el punk sigui una moda. Almenys per a mi i per a tota la gent que conec i que m'envolta. Continua ben viu.... (o mort i molt mal enterrat!!!)
5.- (Depenent de què contesti) Què és per a tu el PUNK?
El punk és sentiment i actitud. La música punk és ART en majúscules.... (aquí podria estendre'm... però no m'has preguntat sobre això) je je je
6.- Després d'alguna anècdota, (rialles) què en penses del punk electrònic, tecnopunk i totes les noves formes musicals que engloben el PUNK?
Cabró,.. com pengis el vídeo al youtube et mato! No és el meu estil precisament (encara que algú faci muntatges de vídeo,,, us juro que jo no sóc!!) Una salutació a l'Atac de la Brossa Radioaktiva!!!
7.- En termes generals i sabent que és diferent per a molts, quina és la teva filosofia de distri alternativa i llibertària?
Uf! La idea és aportar, en la mesura del possible, el nostre granet de sorra, perquè la penya sigui més conscient i crítica alhora, inconformista i rebel a tota la merda que el capitalisme ens està intentant fer creure que és la vida....
8.- Sabent de bestreta que la penya ja gairebé no compra música, com veus el futur de les distris alternatives, com la teva?
Doncs negre. El color de l'esperança (ja!!) Si les distris continuen per les vendes... és que no han entès res. Es distribueixen idees, il·lusions, experiències,... no es venen cds/lp's/k7 pel fet de vendre coses....
9.- Creus que el món dels fanzins continua sent tan valorat per la penya? Què et sembla el canvi de presentació de molts fanzins de paper a Internet?
Crec que sí... cada dia hi ha més zines amb una presentació i uns continguts dels més currats. El format digital està bé per donar difusió al zine.. sobretot si es vol creuar el bassal (és a dir, Llatinoamèrica) però sóc un romàntic i prefereixo el format paper de tota la vida.
10.- Segurament han passat per les teves mans gran quantitat de fanzins, quins ens recomanes?
Collons... així de memòria m'agafes amb els pantalons abaixats. Zines bons n'hi ha hagut i n'hi ha actualment... la llista és llarga: Mundo Subnormal, Desastre Nuclear, Toksiko, Punkrocker, Ración Rdoble, la Nariz Roja, Chicos de la Calle, Rebeldia Proletaria, Desguaze, La Infekcion, el Dahle, Never Again, Riot Kids, TUPA, Ni Fronteras ni Banderas, Piohosa's, Strasse, El futuro está destruido, Destruye, Zona Norte, .. n'hi ha un fotimer.
11.- Amb la presentació de la distri ja queda clara la filosofia d'aquesta però, creus que va més enllà de la difusió d'un pensament llibertari o el foment d'una consciència rebel, crítica i inconformista? No creus que hi ha molta penya que només és pura façana?
Jo no sóc ningú per dir a ningú el que és o el que ha de pensar. Cadascú amb les seves penes i les seves pròpies incoherències....
12.- Com veus l'escena per les Terres de Ponent, pel que fa a grups, concerts, mogudes, fanzins…? I no val ficar-se amb nosaltres!!! (rialles)
La meva opinió és que a les terres de Lleida hi ha molta metxa... i per llarg. Les okupacions se succeeixen (La Via, La Chispa, La Forestal, 3ª. Sequia, la Gàbia (RIP) Lo Pati de les Moreres (RIP)... els col·lectius són molt actius (A les trinxeres, Cercle Obert, Suport Ponent, Suport al jove de Torà, CSA La Maranya, Col·lectiu per que vull...) hi ha diverses distris (KM, Sarna Social,...) , grups (Kafarna, Karbunko, 3 Espasmos y la muerte,... zines (La Infekzión, Silencio Tóxico...) ,... i els concerts i desparrems abunden en quantitat... des de sempre. Diguem que les Terres de Ponent gaudeixen d'una salut excel·lent... I amb vosaltres no me'n fico, que ja ho he fet abans!!!
13.- Dins d'un mateix moviment social, hi ha gent amb pensaments molt diferents, què en penses del veganisme, la cultura en contra de les drogues,…? Per contra, què en penses de l'apoliticisme que està incrustat en molts moviments?
Totes les postures són respectables. Cadascú que carregui amb les seves idees. La cultura contra les drogues em sembla genial... així hi ha menys penya que se'n fica i més vici per als altres. I sobre els apolítics que són uns putxs bastards. Tot el que fem en aquesta vida, per a mi, és política. No em serveixen excuses....
14.- Hem dubtat a fer-te aquesta pregunta ja que potser ens engegues, però per acabar… (rialles) Típic… anècdotes, opinions,…? Sabem que en tens algunes d'amagades… no et tallis!
Per això em teniu de posar una plata de fiambres i omplim el proper número del Silencio Tóxico!!! Saluten!
Entrevista 2 (2011)
Digues el que vulguis Kamilo…
Doncs així en fred.... no sé,... astronauta, likuadora. esperpèntic, antagònic. No sé.... això és el que acaba de passar-me pel cap....
Bé, anem al gra, ja són 18 anys a la bretxa, mirant enrere i veient ara com està el món musical, t'hi ficaries, en aquest tinglado??
Sense dubtar-ho ni un segon. Gran part del que sóc ho dec a aquest món, la meva passió, la meva devoció, el meu compromís fins a la meva crucifixió je je- I sobretot perquè no només és un «món musical» com tu dius, sinó una moguda en la qual crec fermament. També està clar que no visc d'això (podria fer-ho), o sigui que la prioritat no és la rendibilitat, l'índex de vendes, els marges, els beneficis econòmics, etc. El que realment motiva i continua tirant del carro són els amics, els llocs, les mogudes, el compromís polític en les idees i valors en què crec, la solidaritat, el suport mutu, etc
Per què continues editant en CD i no en vinil? Veient que ara aquest format està en auge al circuit on ens movem, no et seria més «rendible» editar en vinil i poder recuperar la pasta invertida??
El que és editar,... edito molt poques referències, encara que per no faltar a la veritat el poc en què estic participant són coedicions amb el propi grup o com l'últim cas, el treball dels PÀNIC en què hi ha el grup i totes les distris de Lleida que pensem i funcionem d'una manera afí. Està clar que cap de nosaltres edita res creient que serà «rendible» com tu dius. L'objectiu és, és clar, recuperar la pasta invertida,.. però no necessàriament amb la venda de CDs. Cal buscar fórmules imaginatives per recuperar i difondre al màxim: regalant el CD a l'entrada dels concerts, regalant-los si cal. El que és important, per a mi, continua sent la difusió: del missatge, de la música, de l'art, ... del maleït PUNK (en majúscules!!). I això de recuperar les pelas... es fa el que es pot.
Editem en CD perquè és més barat i així aconseguim arribar a més gent amb el vinil. El vinil és cert que es ven més que els CDs,... però tampoc cap quantitat exagerada. Els temps de les edicions de 3000, 4000 còpies són història (je.. jo mai no les he conegut en primera persona....) Si es pot esgotar una edició de 500 vinils ja és un èxit... però no són gens quantitats considerables.
I sí.. alguna referència vull editar en vinil... però encara no controlo el tema. Hi ha una coedició en vinil que s'està fent eterna amb els amics de l'entrevista de les pàgines del costat (llegeixi's Vondanikens),... i després estem a l'espera de treure el treball dels Pànic en 12'.
Ja sabem que no estàs en això pels diners, que es tracta de difondre unes idees, uns estils de música… però lamentablement en aquest món es necessiten diners per poder editar i treure bandes, com t'ho fas en els temps que corren per continuar traient i donant suport a grups?
Bàsicament perquè la roba, de moment, no es pot descarregar d'internet. Això permet costejar tota la resta: des de les edicions de cds als cartells de campanyes, al diferent material que tenim en distribució sense gairebé marges, o simplement el poder donar suport econòmicament a diverses mogudes i col·lectius que ara no vénen a tomb.
Com veus el tema de les descàrregues de música, hi ha algunes discogràfiques independents que han signat algun comunicat en contra de les descàrregues de música, encara que no van donar suport a la Llei Sinde
Doncs em semblen bé, jo sóc el primer que descarrego música. I ni jo ni els grups que estan a la kamilosekta hi estem en contra. El que és important continua sent la difusió. Mentre la música sigui art... mereix ser compartida, difosa, copiada, pirategeda, rippejada. No és un negoci, encara que molts ho vegin així. És per això que tot el que editem està sota llicència creative commons (encara que alguna vegada se'ns passa posar-ho al cd je je) ANTISGAE 100%. I sobre això de les discogràfiques indies (així sona més guai que independents) per a mi no deixen de ser aspirants frustrats de grans empreses musicals. L'altre dia vaig entrar de rebot a la web de la UFI ( Unión Fonográfica Independiente) www.ufimusica.com, em vaig llegir el seu «manifest», no té desperdici. Per a qui tingui curiositat... que busqui i veurà realment de quin pal van les independents. Per difondre, posem per exemple, a Llatinoamèrica, internet i les descàrregues són genials. Continua sent prohibitiu enviar paquets més enllà del gran bassal,... les descàrregues superen aquesta barrera i, a més, sense cap cost.
Sabem que eres anti-facebook, però vas caure a la xarxa (mai més ben dit je je), és Kamilosetas una distri contradictòria? no creus que s'han d'aprofitar totes les eines que tinguis a mà per difondre, informar…?
Doncs sí.. era i continuo sent antifeisbuk. Continuo pensant que la gent que hi posa totes les seves dades personals, les seves aficions, les seves accions, ... no deixa de fer el primo i facilitar la feina a la bofia. Al final resultarà que el control del qual volem escapar l'estem exercint nosaltres mateixos. Però d'altra banda és una eina útil si se sap utilitzar, per contactar amb gent, per donar difusió a la distri, a concerts, a convocatòries. Odiós concepte el de la publicitat, però també és necessària. Però cal tenir clara una cosa: res no és gratuït. Ni el messenger, ni el jotmail. ni el myspace ni el feisbuk. Que els puguem utilitzar gratuïtament implica que hi ha gent que n'obté quantiosos beneficis, venda de dades, venda de publicitat,... Totes les dades, fotos, etc que posem en aquests mitjans en perdem el control per sempre. I segons la meva opinió, això la gent no ho té gaire clar.
Ara has tret nou catàleg en paper, després d'uns quants anys, creus que gràcies a internet s'estan perdent certes formes de difusió (zines en paper, catàlegs impresos…) Per cert, què opines del nou myspace??
He trigat dos anys a treure el catàleg imprès... amb aquest ja en són 18!! I la veritat és que he trigat massa. La distri s'havia alentit potser en excés i ara estem una altra vegada amb les piles carregades i amb molta activitat (com m'agrada l'estrès, pur nervi je je). És cert que amb internet s'arriba a més llocs i amb cost gairebé 0, però és molt més agraït el paper, poder tocar-lo, rellegir-lo, marcar-lo, etc. Passa exactament el mateix amb els zines, mai no serà el mateix un zine en paper que un zine digital. Encara que el zine digital tingui una presentació en color de collons.... un cop llegit queda en l'oblit. En canvi en paper el pots recuperar / rellegir amb el temps. Potser som uns nostàlgics que no ens adaptem del tot a les noves tecnologies,.. però és difícil desprendre's de vells hàbits. És per això que continuem (kamilosetas o també el zine Pogo!) en el món del paper i el digital, penjant el catàleg o el zine a internet en descàrrega directa, en un blog, etc... I això del nou myspace que és una merda i ha mort per a tothom.
Deixem la xarxa i anem amb preguntes més serioses (jajja). El nom de Kamilosetas Muskaria és una mica embolicat, explica'ns alguna anècdota relacionada amb el nom, perquè de ben segur que involuntàriament te l'han hagut de canviar….
Sí... la veritat és que m'han dit de tot... des de Kalimbosetas Muskaria, Kalimosetas Muskaria , Kamisoletas musicales, Kamilosetas Musikaria , Muskaria a seques, o com al primer número del Pogo,.. kamilosTETAS Muskaria . Segurament hi ha alguna altra combinació més que ara ja no recordo.... I allò de l'anècdota... doncs que aquest nom me'l van posar... jo no hauria posat el meu nom ni boig a la distri. Però jo sóc Kamilo, el que faig són camisetes (cami-setas),.. si ho ajuntem surt Kamilosetas. I entre les setes (els bolets),.. doncs l'amanita muskaria que és al·lucinògena. Kamilosetas Muskaria. I aquest nom és el que ha quedat.
Fa uns quants anys que et conec, seria pel 97 o així, abans se't veia amb el xiringo en diversos concerts, per què ja no muntes parada? És per mandra o pels desfasos que et fiques??? Sigues sincer que et coneix molta gent que llegeix aquests papelots… jajaja
La veritat és que jo no recorro tots els concerts amb el xiringo... d'això fa dies ja. Continuo muntant la parada en comptades ocasions.. normalment en jornades polítiques com la dels maquis, aniversaris d'ateneus o okupes, alguna que altra fira.. com la Fira Alternativa de València. En algun que altre concert que em ve de gust muntar ho faig... però carregar-ho tot és impossible i fa una mandra que et cagues. I sobretot no pel fet de preparar el material per a la parada i després muntar-la, sinó perquè les caixes després poden estar temps indefinit fent nosa enmig de la distri fins que reubicar tot el material una altra vegada al seu lloc. Des que vaig començar he anat collint adreces de penya per poder enviar el catàleg imprès i això m'ha permès no dependre exclusivament de muntar la parada als concerts. I després amb internet, ja ni t'ho explico.
Què us donen a Lleida i província per tenir aquesta gent tan maca que porta aguantant al Punk durant tants anys? Explica'ns una mica com està la moguda avui dia a nivell de grups, zines, distris, concerts….
Doncs pinso... com a tot arreu. Pinso del bo, per cert. Crec que aquest és el secret. La cosa ha decaigut una mica, no som tants com érem abans, però continuem aquí (com a tot arreu). Actualment hi ha gent que continua i molt activa: això crec jo que és el secret: creure en el que un fa i posar-hi ganes: hi ha diverses distris: Sarna Social, el Lokalillo, distri Tóxica, zines com el Silencio Tóxico (Almacelles), La Infekzión (Ponts), En las kalles (Cervera), a Lleida queda una okupa La Chispa i la de Balaguer està tècnicament morta (encara que continua aquí i hi viu algú). Concerts n'hi continua havent.. a Ponts, a Balaguer, a Almacelles, a Lleida, a Preixens, i tants pobles que me n'oblido. I pel que fa a grups,... continuen els Karbunko, els Pànik, Ajuste de Kuentass, els Kafarna, Eskupiendo Problemas, Ansiolítikos, Margen Zero, el Oso Yonki que mai no se sap si continua o no continua, els Cuatro Perras (Alcarràs h.c.) i un grup que possiblement donarà que parlar The Matanzas Clan, amb el seu metal rap core.
A part de la distri, se sap que estàs en diverses històries, explica una mica què més fas, a part de degenerar-te pels concerts…. D'on treus el temps? Perquè suposem que tindràs la teva vida personal…. O no?
La veritat és que fer-ho tot és molt difícil, potser en el que estic més implicat és en el Col·lectiu A les Trinxeres. Allò de compaginar-ho m'imagino que no és difícil si el que fas t'agrada i no és una obligació.
Quan muntaves la distri en concerts, em vas explicar que alguna vegada vas tenir alguna anècdota divertida amb components d'algun grup bastant conegut en veure samarretes seves a la venda , explica'ns aquestes anècdotes.
La majoria són de fa molt, molt de temps. Al principi feia samarretes de grups que m'agradaven i punt. Era com un homenatge i perquè m'agradaven. Amb el temps els he acabat coneixent gairebé a tots... i la cosa ha canviat. L'anècdota a la qual et refereixes va ser un bolo a Tamarit de Llitera amb els Pollos,... duia una samarreta del disc Ellos dicen mierda nosotros amén,... va venir l'irlandès que anava amb ells i em va voler muntar un pollo. Després va venir tota la banda i van veure l'escenita... per una puta samarreta i la cosa va quedar en res. Amb el temps, he tret un parell de models de La Polla 'oficials' (paraula fastigosa, totes les samarretes són legals /oficials per a mi) o tots els de The Kagas. Una altra vegada... una mica surrealista va ser quan vaig vendre totes les samarretes pirates de PLATERO y TÚ al mateix grup perquè tinguessin més varietat a la parada. Va ser un negoci ruïnós en el qual no vaig guanyar ni 30 pessetes per samarreta... però aquí queda l'anècdota. Moltes vegades les samarretes pirates que hem tret (aquí incloc el meu company MIKI de Palau de P.) de molts grups moñas han fet vint patades a les seves... prova d'això et diré que hi ha dos grups del calibre com REINCIDENTES o BOIKOT que actualment als seus concerts ells mateixos estan venent aquestes samarretes amb les nostres pantalles. Però d'això fa molt de temps... perquè actualment no trauria ni boig samarretes de Reincidentes, Boikot, Platero y Tú, ni grups d'aquest pal. N'hi ha algunes més,.. però no es poden explicar per escrit je je.
Suposem que avui dia gran part dels diners que recuperes, és per la venda del teu propi material tèxtil, ja siguin dessuadores, samarretes, jaquetes…. Amb el tema de la crisi, has vist disminuir el volum de distribució? Ja que material teu n'he vist en bastants distris i botigues de música, les quals algunes, com bé saps, han tancat.
Sí, és així. Ha disminuït bastant, però és lògic. La penya està sense feina, sense un duro, i ja no dic res dels xavals més joves. Encara que de tant en tant tots ens donem algun capritx... abans està la supervivència; sense un duro tot és molt fotut. I sí, és cert que amb el temps hem passat molt material en distribució a col·lectius i sobretot a altres distris, però també a petites botigues que ha muntat la penya. Aquestes darreres han desaparegut gairebé totes.... intentar viure d'això, pagar cada mes un lloguer és molt complicat.
Creus que una distri-segell com la teva ha d'estar lligada a certs ideals polítics? Des del meu punt de vista, em sembla molt encertada la diferenciació de preus que fas entre el tèxtil polític i el musical.
Sempre m'he considerat una distribuïdora llibertària i antiautoritària, mai un segell. La raó de ser de la distri és política. Això ho he tingut sempre clar: la difusió de la idea, del pensament llibertari, ja sigui pel material en si amb què es treballa com per les mateixes formes de treball i amb qui es treballa. No sóc una «casa de discos» encara que s'editi música. No sóc una botiga de roba, encara que es vengui roba. No sóc una llibreria, però es venen llibres. L'objectiu no és vendre material, sinó difondre uns valors i una alternativa a aquesta merda que ens intenten fer creure que és la vida. És per això que els criteris purament mercantilistes no priment sobre els altres: el suport mutu, la solidaritat, van per davant: sempre que es pot es treballa mitjançant el troc, intentant donar sortida als treballs/materials d'altres distris que fan una tasca similar a la nostra a la seva terra. Allò de la diferenciació de preus entre les samarretes polítiques i les de grups musicals ha estat sempre una preferència meva: prefereixo mil vegades més que la gent dugui una samarreta antifeixista que una d'Eskorbuto, Spermbirds o Oxymoron per dir uns grups (que es venen molt o que m'agraden un munt). I per si a algú li passa pel cap la pregunta de si dic que és preferible el polític als grups,... per què faig samarretes de grups? Doncs aquí va la resposta: ens agrada el PUNK i és la nostra vida. Si venent samarretes de grups se'n treuen unes pelas de més,... aquestes serveixen per costejar i finançar tot allò que es mou i distribueix sense marges o amb marges mínims amb els quals no es poden ni cobrir els costos de correu, copisteria, etc. És aquí on allò no polític pot fer un cop de mà al polític. Jo ho veig així i així és com s'ha arribat a tantes parts i poder fer un cop de mà a tants col·lectius i altres històries amb les quals ens hem implicat durant aquests llargs 18 anys que portem.
De l'últim material que has editat, destaco el CD-12” de Pànic, per la seva bona maquetació, disseny, so del disc…. Creus que de vegades dins del nostre circuit no es cuiden tant aquests detalls, com la maquetació, disseny… Nosaltres creiem que de vegades mires una portada d'un disc sense conèixer-lo i segons la maquetació, portada… doncs ens fa decidir si comprar-lo o no, t'ha passat que has editat algun disc i que, per la seva portada o disseny en general, no s'hagi venut??
Sempre he dit que un mal disc amb una bona portada ven i un bon disc amb una portada dolenta no. És trist, però és així (o així era... això quan es venia música). El disseny del treball dels Pànic la veritat és que està supercurrat i cuidat... tant en la maketació, presentació, en la imatge o en el so, donant 3 enfocaments diferents segons l'estil dels temes (encara que en la meva opinió li falta una mica de cos...). Juanito infekzión s'ho ha currat que et cagues, tant en el CD digipack/12'(en breu) com en el vídeo promocional. Així dona gust. I sí, la veritat és que aquests detalls no sempre s'han cuidat, no són indispensables però sí necessaris. A les primeres edicions sempre deixava el tema del disseny en mans dels grups i no donava la meva opinió; actualment això ja no és així, sempre dono la meva opinió i consells (sense passar mai per sobre del grup, és clar).
Suposem que amb els anys que portes, t'hauràs plantejat editar aquest o aquell grup, has tingut alguna espina clavada per no haver pogut editar algun grup que se't va oferir? I per contra, has tingut alguna mala experiència amb algun grup al qual hagis editat… ja sabem que n'hi ha de tot a la vinya del senyor….
Doncs no. Sempre he pensat que el que és important és que els treballs dels grups vegin la llum, no qui els treu. El que sí que ha passat és que tot el que he anunciat al catàleg abans que sortís.. sempre ha passat alguna cosa i s'ha fotut. Mala experiència no... no som aquí pels diners (que no n'hi ha),... ni jo ni cap dels grups que han format part de la família de la Kamilosekta. Crec que això ho tenim tots clar.
Per cert, tens pensat col·laborar en aquest nou número del fanzine Pogo!? Podries posar pasta per editar-lo, no? ajajajajaj
Si no recordo malament... gairebé tots els enviaments del primer número ja els vaig fer jo conjuntament amb els meus paquets de la distri.... memòria selectiva crec que li diuen a això, cabró! Ja saps que sempre que es pot es fa un cop de mà.
Bé Kamilo, s'ha acabat, ens veiem a Ponts el dia de Código Neurótico, a veure si ja et porto números aquell dia. Posa aquí les teves formes de contacte i adreces d'aquestes xarxes que tant odies i utilitzes jajajaja
Doncs per al que vulgueu,. donatius, insults, llaminadures o proposicions indecents,... us deixo la güeb i el correu oficial. Els mispeisis i els feisbuks qui vulgui ja em trobarà. www.kamilosetas.com info@kamilosetas.com Gràcies per comptar amb mi per al segon número del zine i llarga vida a aquesta iniciativa en paper!! Up the Punxs!!!